Gràcia s’acomiada de l’Octubre Llibertari (article de La Directa)

Llegir l’article a La Directa: https://directa.cat/actualitat/gracia-sacomiada-de-loctubre-llibertari

Marc Rude

03/11/2015

Malgrat els entrebancs, el moviment llibertari segueix construint. Dissabte passat, una ruta històrica que resseguia les empremtes de les lluites obreres del segle XIX a la vila de Gràcia tancava el cicle d’activitats de l’Octubre Llibertari en aquesta vila de Barcelona. Durant tres caps de setmana, la plaça de la Revolució i el Banc Expropiat han acollit una vintena de xerrades i actes culturals en el marc d’aquest projecte, impulsat per un grup de veïnes del barri. Unes jornades de reflexió i debat que han combinat la recuperació de la memòria del paper dels moviments socials a la Transició amb l’anàlisi d’alguns dels reptes més complexos als quals s’enfronta la societat d’avui, com la violència patriarcal, el model educatiu o les migracions.

El primer cap de setmana del mes va començar amb una relectura del relat col·lectiu sobre la Transició des de la perspectiva de les de baix. Després d’una aproximació crítica al context que es vivia aquells anys, a càrrec del sociòleg i historiador Emmanuel Rodríguez, Santiago López Petit va parlar de la força dels moviments veïnals; i Xavier Oller de les grans lluites obreres de l’època. Tot seguit, va celebrar-se una tertúlia sobre el tema acompanyada de xocolata desfeta en què les veteranes de les lluites del tardofranquisme van poder compartir experiències amb les més joves i es van establir paral·lelismes entre les dues èpoques, com ara l’aparició de noves forces polítiques que es plantegen com a relleu d’un règim decadent o el debat sobre la interacció entre institucions i moviments socials. L’últim dia va estar dedicat a les migracions. El col·lectiu Te kedas donde kieras va parlar de les fronteres i els mecanismes de repressió de les persones que migren i després es va passar el film Terra Ferma, que parla de l’illa de Lampedusa, on turisme i migració són dues cares d’una mateixa moneda.

El segon cap de setmana va voler mostrar al barri les perspectives i propostes llibertàries sobre qüestions més personals i quotidianes i per tant de transcendència cabdal en la nostra construcció com a individus. El divendres va estar dedicat a l’educació, amb la intervenció de Procés Embat, l’escola lliure la Caseta i el col·lectiu Ulleres per a esquerrans. Una cinquantena de persones van participar d’un intens debat, en què exalumnes i docents que treballen en diversos tipus de centres van poder posar en comú les seves posicions. Es va parlar del present i el passat de la pedagogia llibertària, de projectes d’escola lliure i de lluita dins la pública, a més de posar èmfasi en les discriminacions de sexistes que travessen el sistema educatiu. A més de sumar una perspectiva de gènere a les jornades en general, l’Assemblea de Dones Feministes de Gràcia va col·laborar amb l’Octubre Llibertari per oferir al programa diversos actes al voltant de temàtiques relacionades amb el gènere.

Dissabte al matí, una trentena de dones van participar en un taller femení sobre amor i sexe, a càrrec de Maria Cabral. A la tarda, Brigitte Vasallo, activista i teòrica feminista autora de la novel·la Porno Burka va protagonitzar la xerrada més concorreguda de tot el cicle, en què va parlar de la revolució dels afectes: segons Vasallo, cal qüestionar els patrons de relacions romàntiques monògames, però també mirar amb ull crític els nous models de vincles afectius, sempre amb l’objectiu de construir l’escenari en què cada persona es senti més lliure, còmode i feliç. L’endemà, Irati Salsamendi va fer una anàlisi dels espais de festa des d’una perspectiva feminista, posant en evidència les violències masclistes que s’hi donen. Tot seguit, vermut, paella vegana, una obra de teatre a càrrec d’Aceteatro –en què el brutal interrogatori d’una activista detinguda va escandalitzar una mica les vianants– i la projecció del film Arrakala: Esquerdant l’heteronormativitat al Banc Expropiat.

Aquest tercer i darrer cap de setmana va estar marcat per la falta d’un dels veïns i militants més actius en l’organització de l’Octubre Llibertari. Dijous passat, de matinada, els Mossos d’Esquadra li van esbotzar la porta de casa, li van prendre papers i llibres i se’l van endur detingut en el marc de l’Operació Pandora. Fins dissabte no va tornar de Madrid, després de declarar a l’Audiència Nacional. Tot i així, les activitats previstes van continuar. El divendres es va retornar als anys de la caiguda del dictador per parlar d’una època en què la lluita armada era real, i no només una fantasia paranoica de certs policies. Joni D i Irene Cardona van parlar dels Grups Autònoms dels 70 i del paper que hi van tenir les dones. César Lorenzo va recordar la lluita a les presons, on presos polítics i socials van coincidir en un període d’intensa agitació intramurs, que va ser sufocat per la introducció de l’heroïna i la nova legislació penitenciària. El debat sobre la memòria d’una època en què “atracar bancs era bastant normal” va donar lloc a més d’una de les clàssiques pedrades incoherents i redundants que sempre deixen anar certes oients, les quals Joni D va esquivar amb traça. Tot i així, el secreta que es va passar l’acte recolzat, impertèrrit, en un fanal, va aprendre una lliçó d’història.

Diumenge, mig centenar de persones viatjàvem a la Gràcia del segle XIX, seguint la primera de les rutes que ha preparat el Grup de Memòria Històrica de l’Ateneu Llibertari de Gràcia, popularment conegut com Los Cebolletas, que està duent a terme una important tasca historiogràfica sobre la petjada llibertària al barri. Vam imaginar el gran vapor que hi havia on ara trobem el Mercat de l’Abaceria, i les lluites de les obreres que vivien en cases baixes que encara es conserven als voltants de la plaça del Raspall. A la plaça de la Vila, ens va semblar veure les dones que van assaltar la seu del Districte durant la revolta de les Quintes per cremar els arxius i evitar que els seus fills fossin enviats a la guerra, mentre escoltàvem les canonades que pretenien fer callar la campana del rellotge. Vam assabentar-nos que una de les pioneres del moviment feminista a Catalunya vivia al carrer Torrijos. Per reposar la caminada, un bon vermut i el dinar que va fer a la plaça la Xarxa d’Aliments del Banc Expropiat per celebrar el seu tercer aniversari.

En resum, han estat tres setmanes en què més de tres centenars de persones s’han trobat a la plaça i han compartit coneixements, punts de vista, àpats i cultura, fets que possiblement divergeixen una mica de la definició “organització terrorista amb finalitats criminals”. No obstant això, aquests dies de vida veïnal a l’espai públic no han passat desapercebuts a la Guàrdia Urbana, que s’ha passejat diverses vegades per la plaça fent cara de pomes agres i fotografiant a consciència un mural anarquista que hi havia a l’ascensor del pàrquing de la plaça, que ha estat esborrat per l’Ajuntament -els tags que hi ha en un lateral de l’estructura i l’estelada que fa anys que decora l’altra banda, en canvi, no s’han tocat-. Les xerrades, d’altra banda, han atret moltes veïnes que passaven per la plaça; bona part del públic dels actes s’hi ha sumat espontàniament. Ara, les llibertàries gracienques comencen ara novembre amb la vista posada en l’obertura del futur Ateneu, que busca un local per fer-se realitat.

https://directa.cat/actualitat/gracia-sacomiada-de-loctubre-llibertari